01 de març 2010

Que et passa pel cap (Article publicat a Valors)

Que et passa pel cap, et pregunta inquisitiu quan accedeixes als seus dominis el Sr. Facebook. Sovint no saps que contestar-li. Ni creus que et passi res de publicable pel magí. Sovint, als teus amics, coneguts i saludats, tampoc tenen massa a dir. No obstant, tots plegats acabem escrivint frases que volen ser brillants, comentem el que diuen els altres, diem compulsivament que tal cosa “ens agrada” i anem de mur en mur, d’amic en amic.

Si anem amb internet a la butxaca, ja ens llevem de bon matí ja responen a la pregunteta, i li podem dir al món que ens acabem de prendre el primer cafè del dia. Més tard, amb el diari llegit – i obertes totes les planes webs informatives i d’opinió – potser val la pena que comentem l’actualitat.

Si estem avorrits, començarem a xafardejar amunt i avall, per veure quines fotografies s’han penjat, quants nous vídeos hem de veure, quantes rialles ens ha de provocar un grup – suposadament – ocurrent, quines indiscrecions corren per poder fer una mica de safareig amb els amics que, gràcies a que estant connectats, sabem que estant a l’altra banda de la xarxa...

Però, tot i que a nosaltres ens sembli tan divertit, això de dir adés i ara, que coi estem fent o pensant, sempre hi haurà qui ens previndrà dels perills del Gran Germà, del control social, de les fuites d’informació, com si cap d’aquestes coses – cas d’existir- focalitzessin la seva mirada en les foteses de la nostra petitesa.

És cert que res és innocent, ni la ràdio ni el ferrocarril, ni la 9a de Beethoven ni el CD. Ara, recau sobre nosaltres la decisió de l’ús que en fem. Del suc que en volem treure: Perquè que les xarxes socials siguin el maldecap que els apocalíptics ens volen fer creure, o l’instantani i plaent passatemps que avui creiem que és, només ho podrem dir nosaltres... amb el que ens passi pel cap, de ben segur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada