19 d’abril 2010

Me'n vaig a peu (Article publicat a Valors)

Sovint el neguit que em provoca no tenir la paciència suficient pot més que la comoditat de viatjar en autobús o en metro, o en qualsevol dels mitjans de transport. Fins i tot, de bon matí molts dies no em sento capaç d’esperar els segons que triga a pujar l’ascensor fins al replà de casa. Per això, comptant el benefici que et suposa reduir el temps d’esperar i aprofitar per començar el trajecte al mateix moment, decideixo que me’n vaig a peu. Que avui camino. Que aquesta vegada baixo les escales fins a la porta del carrer.

A pesar d’això, no concebo el caminar com un fet en si mateix, sinó com una forma de desplaçament. Caminar sense un destí, és passejar... un dels més grans plaer, però caminar ben de pressa, com qui s’entrena per una prova atlètica sense un punt d’arribada, ferm en la disciplina i orgullós durant el camí, em sembla un costum postmodern, com la majoria dels paisatges inhòspits per on transiten la majoria d’aquests grups que com s’autodefineixen “queden per caminar”.

Caminar, per mi, és anar a peu. A peu de carrer, i amb diligència. Sense badar però sense deixar d’estar absolutament atent a l’entorn. Quan vas a peu a la feina, et creues amb un munt de gent que també s’acosta caminant cap als seus llocs d’estudi o de treball. No tens temps per creuar-hi paraules, però si es repeteix la rutina, acabes memoritzant rostres i esbossant somrisos. No tens temps per parades ni per trencants, però et converteixes en un absolut coneixedor del teu camí, del traç definit que cada dia segueixes en aquesta dolça rutina.

Així doncs, amics lectors, me’n vaig a peu. Pel camí, a pas un pas lleuger que em permeti concentrar-me, aprofitaré la distància per anar pensant el proper article d’aquesta tirallonga – que ja sembla prou consistent – de petits plaers, d’innocents vicis. Però aquests camins són sempre curts, i quan un munt d’idees, de frases bullen, de seguida has d’aturar-les: Has arribat a la meta, la feina, l’estudi o bé la cita que tanta il·lusió et fa i que ara potser voldries ajornar per aprofitar la visita de la musa inspiració.

1 comentari: