20 d’agost 2010

L'hora de dinar (Article publicat a Valors)

De ben petit, en aquella època remota que només hi havia tres canals i un d’ells – Tv3 – era un canal jove i ple d’esperança, sempre em sorprenia que a la televisió espanyola comencessin les notícies a les 3. Sabia que aquest era l’horari però no les havia vist mai. A aquella hora tornava a l’escola. De seguida vaig comprendre que els nostres horaris, i a més en la nostra original forma de referir-nos-en a través dels quarts respecte l’hora que vindrà, ens feien més diferents encara del que començava a intuir, respecte de la tradició espanyola. Després, amb l’explosió de canals que s’ha esdevingut, encara és possible comprovar com es manté un “telediario” per a funcionaris que no tornen a treballar a la tarda. Res és casual i tota decisió porta aparellada una manera de veure el món.

La nostra hora de dinar, tan si ho fem a casa com si quedem amb algú a fora, sempre acostuma a ser quarts de tres. És part de la nostra tradició dinar tard, com a bons meridionals allunyats del sandwich menjat en quatre mossos al parc dels nordamericans. Alhora, no allarguem les sobretaules, s’ha d’aixecar de nou la persiana o seure al despatx i tornar-s’hi a posar fins al capvespre. És evident que al nostre país també hi ha gent d’horari que fa horari d’oficina, de 9 a 3, i funcionaris, i gent que arriba a casa a les tres o quarts de quatre. Però quan un país determina la seva hora de dinar diferenciant-la d’un altre, que a més li intenta colar dia sí dia també un altre horari a través de la televisió, està dient que l’àpat, a banda de ser un plaer, també és una voluntat de ser, d’assenyalar una personalitat, de marcar un costum, d’assegurar uns ritus. I és més, d’aquest àpat de quarts de tres en diem dinar, tant diferent del castellà “almorzar” que als catalans ens fa anar de corcoll quan hem de parlar en la seva llengua!

3 comentaris:

  1. Quanta raó Joan.Jo dino a les 4 perquè plego a les 3,15 ( faig de 8 a 3,15). No sóc funcionària. I quan m'aixeco de taula ja és mitja tarda :)
    Espero que tinguis un bon estiu!
    Quan jo era petita només teníem TV1 i la 2 amb blanc i negre :)

    ResponElimina
  2. Joan,
    M'has fet recordar èpoques més remotes encara. La primera vegada que vaig sentir per la ràdio que no sé qui important convidava uns altres a un "almuerzo". Vaig pensar: "Que estrany, convidar algú a esmorzar. Naltros convidem la gent a dinar o a sopar. Potser a Madrid es fa diferent!"

    ResponElimina
  3. Are you interest to know about Dinar so click the links and know your dream interest.
    Dinar

    ResponElimina