22 d’octubre 2010

Fratricidi blaugrana (Publicat a El Matí Digital)

http://www.elmati.cat/articles/noticia.php?id=1859

Som un país que, a voltes, sembla que ha abocat tota la seva càrrega emocional en un club de futbol. Diem que el Barça és més que un club, i això també significa que hi aboquem els nostres comportaments com a país. El sentiment caïnita, la lluita entre aquells que estant més pròxims no és aliena al nostre comportament nacional. I aquest clima d’enfrontament total s’acaba d’instal·lar al barcelonisme amb resultats a curt, a mig i a llarg termini molt amargs.

La decisió – renyida però legal – de portar a davant dels tribunals a la junta sortint del F.C. Barcelona esquinça totalment la massa social culé en dos bàndols que serà molt complicat que tornin a moure’s junts, ni que sigui una final de la Champions. Ni el tradicional nuñisme vs cruyffisme va tenir possibilitats d’emmetzinar l’ambient de Can Barça com aquest imprudent, innecessària i irresponsable pas endavant que la majoria dels compromissaris ha decidit fer, induïda maquiavèl·licament per la Junta Directiva de Sandro Rosell. Només la bona marxa de l’equip i la presència a la banqueta de Pep Guardiola que tant conforta i asserena pot, de moment, pal·liar aquesta mala maror, però una lleugera crisi al vestidor, un estirabot qualsevol o aquells dies absurds sense futbol en que les redaccions dels diaris esportius no tenen temes, serà suficient perquè torni a esclatar la guerra sense treva. Qualsevol arma serà bona, de la tribuna periodística al Gol Nord.

I enmig, potser hi haurà socis que reconeixent la brillant gestió esportiva i social de la Junta de Joan Laporta, no confonguin aquest reconeixement amb acceptar acríticament una gestió econòmica molt millorable. És a dir, que es preguntin si és possible considerar que l’entrada de Laporta als despatxos de Can Barça va suposar una catalanització, un rejoveniment, un aire fresc, una gosadia i el període més esplèndid en quan a resultats esportius de la història, i alhora creure que també es van cometre errors i es van prendre decisions excessivament arriscades, que hi va haver moments en que quelcom se’ls hi va escapar de les mans fins a trair la màgia, la voluntat radicalment democràtica, transparent, de netedat i trencament amb les formes de fer del passat que van seduir als barcelonistes i van portar a Laporta a la Presidència?

Jo, que sóc un soci jove però amb molts anys anant al Camp cada dia de partit, de forma senzilla però amb il·lusió, que ha viscut cinc presidents i èpoques de tots colors, m’ho pregunto ara mateix. I crec que avui, en dia més enllà de si entra la pilota o no, només hi ha una persona que pugui unir a tot el barcelonisme, que pugui representar els seus valors intrínsecs fent servir el seu poder simbòlic, i que pugui acabar amb els ismes del barcelonisme, amb els bàndols irredempts que s’han creat sobre les runes de les anteriors batalles. De moment Josep Guardiola és a peu de camp però només el temps dirà si la seva figura pot ser la necessària per acabar amb aquest imprevisible i fatídic fratricidi blaugrana.

4 comentaris:

  1. No ho crec Joan., amb la Sandra em sembla que ens esperen anys molt grisos! I mira el Madrid com avança...em sembla que ara ens toca perdre:( salud i la teva prosa tan acurada m'impressiona molt., ets molt bo escribint, Safont!

    ResponElimina
  2. No cal que m'ensabonis tant. El que has de fer és tractar amb més respecte a l'Alícia - la que tu despatxes com l'Alícia que escriu a can Sostres. Resulta que és una de les meves millors amigues i no m'ha agradat gens el que has dit d'ella, el to utilitzat,insults a banda. Cap gràcia, noi.

    ResponElimina
  3. Si, noi, les veritats dites amb una mica de mala llet entren millor malgrat fer una mica de pupa. El to va ser correcte, absolutament acorde amb la ràbia que sentia un cop llegit el seu article. I insultar , el que se'n diu insultar, home si dir-li burro algú és insultar-lo, apaga y vamonos. Per cert, la meva contestació no és anònima, en el mateix blog del sostres li vaig posar el meu nom i cognoms. Cap gràcia tampoc l'article que ella va escriure.

    ResponElimina
  4. No només per considerar que tens la veritat, tractar tan malament, menysprear i insultar a una persona que ni coneixies i a qui no arribes ni a l'alçada de les sabates i a sobre justificar-te, sinó sobretot perquè tinc una absoluta fidelitat als amics, t'agradi o no, no tens res més a dir en aquest blog. Gràcies.

    ResponElimina