02 d’octubre 2010

S'alça el teló (Article publicat a Valors)

Comença la temporada al Gran Teatre del Liceu. I comença amb una obra de les de primer nivell de repertori, Carmen de Georges Bizet, amb muntatge de Calixto Bieito – que per una vegada l’encerta i pocs burgesos pot épater. Només donar la meva tarja d’abonat em sembla que estaré sol. Gran paradoxa, doncs això hauria de ser el normal: des de fa vuit temporades assisteixo tot sol a la programació del teatre de les Rambles i no m’hauria pas de semblar estrany deambular pel Saló dels Miralls entre drings de copes de cava, repassar negligentment una pila de dvds de la botiga o observar des de la meva butaca d’amfiteatre el que succeeix a platea o a la vora d’on seu un conseller de la Generalitat o un periodista satisfet.

Però, en aquesta ocasió, ni els meus veïns de localitat (El simpàtic soci del Cercle del Liceu amb origen mataroní i la seva esposa sempre castellanoparlant) semblen els habituals. Aquesta Carmen serà la primera en que a l’entreacte no em trobaré amb la Maria Vila al foyer, on baixa amb la seva àvia, tan senyora i elegant. Amb ella precisament, comentarem després l’aventura de la seva néta, mediterrani enllà, a la recerca d’experiències i motius per escriure. I si la Maria, tan sentimental sota la seva aparença de donassa, estigués escoltat precisament, amb el seu ordinador, Carmen a Tel Aviv, més o menys, quan ho fem nosaltres a Barcelona?

Alhora, a l’acostar-me a la meva cadira i entrar al coliseu excessiu i oripellat torno a pensar en la Montse, amistat de les que fas a voltes de coincidir temporades, de compartir expressivitat després d’una bona nit d’òpera, de comentar sengles emocions i desgràcies. El seu adéu va ser com un rampell, dies abans d’una Fille du Régiment de les que creen afició. El seu seient i el que sempre ocupava una de les seves dues filles avui els ocupen desconeguts i passavolants. El seu pas pel Liceu s’evapora, es clou el somriure.

El director s’acosta al podi, deixo les cabòries i apago el mòbil. L’espectacle que és apunt de començar.

Article publicat al número d'aquest mes de la Revista Valors.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada