03 de novembre 2010

Venjances (Publicat a Valors)

No és un plaer ni una situació de cap manera desitjable. És justament el contrari: el que fa sentir viu cadascun dels nervis i dels músculs que tenim i enyorar el benestar perdut com el paradís enyorat on havíem viscut fins ara. El dolor físic és un gran renec expressat pel nostre cos amb sarcasme i murrieria, sense paraules; la venjança de qui que no sempre suporta amb estoïcisme que gaudeixis construint somnis, que forcis fins a l’extenuació totes les possibilitats que ell mateix t’ha donat, que creguis que pots anar més enllà.

Quan apareix, el dolor físic ens situa davant d’un d’aquells quadres de Caspar David Fiedrich de tempestes i llamps i trons, de paisatges extrems... I nosaltres, empetitits, retorçats i incompresos ens trobem com un homenet bandejat per la gran ventada. El malestar desmunta la capacitat d’enfrontar i impossibilita que aixequis amb gallardia. Ben bé que ens deixa despullats davant de tots els perills i no ens ofereix altra porta oberta que la rendició fins que mica en mica, gràcies a l’analgèsia o la paciència, va passant i ens allibera amb l’avís, això sí, de que qualsevol dia pot tornar.

El dolor intercepta qualsevol capacitat de reacció, molesta els intents de redreçar-nos i engega al botavant l’optimisme i les bones maneres. Tant és si és migranya com una lesió òssia o muscular, el senyal d’una afecció més preocupant o la conseqüència d’un desgast irreversible, el seu poder, mentre dura, és absolut i dictatorial. Tirànic i segur de que, per més que creixi la nostra indignació i patiment, no tindrem cap oportunitat de revelar-nos-hi.

Patir aquests moments és sentir, ni que sigui efímerament, com s’engruna el castell de cartes, veure clarament que tenim els fonaments prims i construïts sobre argiles poroses. És possible que el lector tingui la sort de no patir-ne masses o, fins i tot, de no recordar la darrera vegada que va maleir el cruiximent i la fiblada. Si és així l’envejo. De tota manera, només havent-lo patit se’l pot combatre, i d’alguna manera riure l’últim, descrivint-lo sense contemplacions.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada