23 de maig 2011

3 regidors, 4.700 vots

La notícia de les eleccions d’ahir a Mataró hauria d’haver estat la victòria de Joan Móra trencant una hegemonia socialista que s’iniciava a les primeres eleccions democràtiques. Una victòria en vots però amb empat en nombre de regidors amb un PSC que creia que podria continuar manant ad eternum. El que no van aconseguir Ramon Camp, Quim Esperalba o Josep Mañach ho aconsegueix aquest empresari del sector de les noves tecnologies, encara un desconegut per molts mataronins, com quan va entomar el lideratge del partit nacionalista a Mataró. Joan Móra serà el proper Alcalde de Mataró i aquesta hauria estat la notícia – Déu n’hi do quina notícia – en una nit electoral normal.

Però no. La gran notícia, que ja trascendeix el fet local, és l’irrupció de la Plataforma per Catalunya, de Josep Anglada, al consistori mataroní. Hi entren sobrats: 3 regidors i a l’entorn de 4.700 vots. Disposaran de veu, vot, representació als consells, diners i, sobretot, poder engegar la cantarella simplista que conforma el seu discurs, “primer els de casa”, a cada ple. Gairebé 5.000 mataronins no és una minoria bàrbara i feixista, sinó el vot de més gent “normal” de la que ens sembla. El vot d’exvotants de dreta i d’esquerra, especialment d’esquerra. El vot silenciós i vergonyant que s’extén com una taca d’oli i el vot fatxenda que compra una mala resposta a un problema real. El model és el Front Nacional de Jean-Marie Le Pen, més fort que mai a França.

No només tenim tres regidors descaradament xenòfobs, sinó un entorn tan físic com polític i social que els ha permès . Ens costa de comprendre fora dels barris on la immigració estrangera s’ha juxtaposat a la que va arribar fa més de 40 anys, encara no integrada. Aquests 4.700 vots es troben carrers on a molts veïns els sembla que el món se’ls ensorra sota els peus, després d’haver gaudit del manà de la bonança econòmica; a les places que van cobant les frustracions de generacions perdudes i els fracassos dels pares, durant anys anestesiats pel cloroform de l’estat del benestar; als parcs on han acudit alcaldes a recordar orígens i llegendes, i demanar l’agraïment per un endreçament urbanístic, que no ha acabat amb la sensació de perifèria i caràcter subaltern. Alhora, i principalment al partit durant anys majoritari, ningú ha detectat aquesta insatisfacció, disposada a comprar la pitjor resposta per una inquietud raonable. S’ha continuat fent discursos com si no existís un sord rum-rum, de comentaris rabiuts i insatisfacció latent. D’haver-se escoltat (l’últim avís van ser els vots a PxC a les darreres eleccions catalanes) potser algú podria haver esmenat el xaronisme amb tocs de cristianisme social amb que sovint s’ha tractat la immigració, alhora que hauria delimitat bé la barrera a la xenofòbia. Amb un conglomerat de comparacions odioses, de mentides evidents i veritats mal explicades, de lògics conflictes i una campanya “underground” 4.700 mataronins s’han llençat als braços d’Anglada, i de la seva jove representant a Mataró.

De tota manera, ningú ens hauria de fer perdre l’orgull de ciutat, l’estima per tot allò de bo que tenim, el treball constant de tants per un Mataró millor. Responsabilitat i sentit comú als nostres representants i feina a fer a les festes, a les entitats, als carrers, places i parcs. És l’hora de la política, l’Alcalde Móra té l’oportunitat de demostrar a seva alçada, però també dels ciutadans. Qui se n’avergonyeixi i deserti de Mataró farà més gran el poder d’aquests 3 regidors i d’aquests 4.700 votants. Als mataronins ens toca demostrar que aquest íntim i profund amor a la ciutat que expliquem, sense complexos, allà on anem és quelcom diari i material. Que la militància i l’orgull no aparegui només per Santes, que hi sigui cada dia. Sovint ens queixem que la nostra ciutat només apareix al mapa per prostíbuls, crims i personatges de poca volada. Fóra bo que també ens coneguessin per haver-nos-en sortit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada