30 de setembre 2011

La frivolització del nazisme


No sé ben bé quin dels ínclits membres de la premsa més bel·ligerantment anticatalana va ser l’inventor del terme “nazionalismo” per referir-se al catalanisme en el seu conjunt, i els partits nacionalistes i independentistes en concret. Desconec, doncs, qui va ser el pare intel·lectual d’aquesta criatura que corre de columna en columna.

Sigui qui sigui el primer inventor del terme – Losantos, César Vidal o qualsevol de la seva corda - la seva baixesa moral és d’una repugnància atronadora. Comparar uns partits polítics democràtics, unes idees de treball pel país defensades sempre amb l’argument i la paraula, amb el règim tirànic i racista que instaurà Adolf Hitler a l’Alemanya dels anys 30, és una mostra més de la frivolització de l’odi. Comparar amb el nazisme vol dir posar al mateix sac un govern democràtic amb els qui van exterminar a 6.000.000 de jueus, més un nombre elevat d’homosexuals, gitanos, testimonis de Jehovà, dissidents polítics, etc.; comparar amb el nazisme vol dir situar en peu d’igualtat els representants polítics lliurement elegits pels catalans amb una ideologia sinistra que volgué tiranitzar el món i contra el que es van alçar les nacions lliures; comparar amb el nazisme vol dir creure que valen igual les lleis racials que les lleis democràticament aprovades per un Parlament; comparar amb el nazisme vol dir ignorar, banalitzar i minimitzar la barbàrie dels camps de concentració i extermini, del setge d’Stalingrad i Leningrad, de les matances de Polònia i Ucraïna o l’ocupació de França; comparar amb el nazisme vol dir traçar una línia infame entre Hitler, Himmler, Goebbels, Göring, Eichmann, Hyedrich, Von Ribbentrob o Hans Frank amb Pujol, Maragall, Mas, Carod, Puigcercós, Junqueras, Saura, Herrera, López Tena o Laporta.

Però aquest ús indignant de les paraules, l’abús de l’horror per replicar l’adversari ideològic o polític, només pot ser propi d’un país que va viure la tragèdia de la Segona Guerra Mundial des de la premsa. Només aquells qui no tenen cap tipus de lligam sentimental, ni el volen tenir, amb la gran tragèdia europea del segle XX, poden participar d’una frivolització de l’horror que sembla unir-se amb el negacionisme més putrefacte. Només una Espanya que viu tan tranquil·la com si mai hagués hagut de tastar el règim tirànic d’un dictador, com si mai en el seu sòl hi hagués campat la guerra sagnant i la destrucció de l’enèmic, pot utilitzar tan inapropiadament termes que provocarien calfreds només de sentir-se en qualsevol dels països que va viure en la seva carn l’horror. Potser si hom creu que el negacionisme de l’Holocaust, l’apologia del totalitarisme i la supremacia racial són delictes, hauríem de començar a plantejar-nos actuar contra aquells qui utilitzen les paraules del feixisme en la confrontació democràtica de parers. Però ja sabem que, tantes vegades, la justícia val menys que el pixum dels gossos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada