22 d’octubre 2011

ETA: Adéu a les armes (Publicat a El Matí Digital)


Podeu llegir l'article en la seva localització original.

20 d’octubre del 2011 es converteix per dret propi en un dia històric per a l’estat espanyol i per a tota Europa, deixant a banda les imatges del cadàver de l’exdictador Gaddafi, arrossegat pels carrers. Amb la decisió feta pública per la banda terrorista ETA aquest vespre, en la qual anuncien el cessament definitiu de la violència acaba la postguerra es pot tancar, definitivament, la història del franquisme. 43 anys després d’aquelles accions armades contextualitzades en la lluita contra la dictadura, la violència s’havia convertit en el trauma irresolt de la democràcia. ETA ha passat a la història, ja és, només, un element funest superat amb aquest anunci de final sense condicions ni victòries.

Avui es fa evident la tasca soterrada i callada de tots aquells qui han estat treballant, des de tots els sectors polítics, sindicals, empresarials, socials i eclesials per a la fi de la violència a Euskadi. Han estat estires i arronses, insatisfaccions i moments que semblava que, tot i que la banda s’esllanguia per la pressió policial i el cansament dels sectors que podien donar-los suport, no hi hauria un final. En el camí cap a la lluita independentista estrictament política triomfant sobre l’antigalla del terror hi ha molta feina feta i molts esforços, amb el menyspreu constant d’aquells qui han usat la violència per justificar-se políticament i per justificar la seva inacció. Recordem, doncs, a tots aquests mitjancers, facilitadors, interlocutors i persones compromeses del País Basc i del món sencer.

També és moment de recordar les víctimes, familiars i amenaçats, que sense que res pugui solucionar la immensa pena en què la violència els va sumir poden viure avui amb la satisfacció que ja ningú més haurà de viure el que ells han viscut. Però segur que avui pensaran que és tard, que el seu familiar, el seu amic, la seva parella serien amb ells si el dia d’avui hagués arribat abans. Caldran gestos de consol i perdó cap a aquestes víctimes, però alhora caldrà diferenciar molt bé quin és el seu paper en el futur de la pau, i aquest no pot passar per supeditar les decisions polítiques i jurídiques al seu dolor.

La pau, però, no és un escenari senzill. La pau és dels líders, dels audaços, dels compromesos, dels valents. I a partir d’avui, ja no hi haurà excuses ni temes tabú. Com ja es deia en d’altres ocasions, en els intents fallits d’arribar al final de la violència, amb ETA només s’haurà de parlar de presos, armes i expatriats. Els assumptes polítics caldrà tractar-los i, com dèiem, sense límits ni excuses, entre agents polítics. El to utilitzat pel més que probable futur president del govern Mariano Rajoy és simptomàtic que ja s’està fent la idea que caldrà molt de valor i molta feina i, sobretot, allunyar-se dels qui fins avui han estat intoxicant l’opinió, calculant més vots que sospesant la possibilitat de la pau. La fortuna li doni la temprança i el valor necessari per mantenir a ratlla aitals fariseus. Alhora, la responsabilitat de l’esquerra abertzale – que avui disposa d’un fort suport popular, que pot anar en augment en un escenari de pau, en futures eleccions – també serà enorme i caldrà que estigui a l’alçada del que el País Basc espera d’ella.

A Catalunya, celebrem la victòria de la política per sobre el drama i la violència, conscients del gran dolor que ETA ens ha causat amb alguns dels atemptats més mortífers de la seva història. Alhora, el seu exemple sagnant ens ha servit per tenir molt clar que les nostres aspiracions de llibertat mai podran assolir-se per la via violenta, sinó pel triomf electoral.

Un dia històric que obre la porta a la pau, i a molts dies de política i responsabilitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada