08 d’octubre 2011

La crisi del respecte institucional a Catalunya (Publicat a 13 a la carta)

Podeu llegir l'article original aquí.

Aquest estiu vam viure una dels atacs més ominosos contra el Parlament de Catalunya. Una protesta social que esllanguia va abocar la seva ira contra els diputats els quals van haver de viure una situació més pròpia d’un cop d’estat que d’una manifestació legítima.
Fa pocs dies, altra vegada vam ser testimonis d’una d’aquestes accions, quan representants sindicals del sector mèdic i sanitari van irrompre en una reunió en que, justament, s’havien reunit la direcció de l’ICS i els representants dels treballadors del sector per consensuar les mesures draconianes a prendre per salvar el sistema sanitari. La imatge de bates blanques pujant sobre les taules i rebotint papers i gots d’aigua va ser humiliant pels qui valorem les solucions paccionades i els consensos per tirar endavant.

Ho hem de dir: vexar, agredir, insultar i impedir l’accés a la seu parlamentaria dels representants legítims del poble de Catalunya o truncar les reunions políticosindicals adreçades a trobar solucions satisfactòries per un moment difícil com el que vivim, projecta una imatge esgarrifosa de país i ens remet actuacions pròpies de moviments totalitaris. Alguna cosa molt greu està passat. Una profunda escletxa s’acarnissa amb el respecte que les institucions requereixen per poder mantenir l’autoritas – legitimitat – que la potestas – o poder socialment reconegut – de les institucions democràtiques requereixen.

Aquesta situació de crisi del respecte institucional és especialment traumàtica a Catalunya, on les institucions polítiques i representatives són relativament joves i no tenen el pes de dos-cents anys d’història. En un país que encara no està acabat i que anem construint generació rere generació la legitimitat de les seves institucions ha d’ésser indubtable i de trencar-se cauria com un castell de cartes qualsevol reivindicació de major poder polític o d’una lliure via com a nació europea. Fins i tot podríem pensar que, els irresponsables que utilitzen una legítima crítica cap a una vida política sovint massa tancada en ella mateixa, poc oxigenada i sorda als moviments del carrer, tenen clar quines institucions és preferible despullar de qualsevol respecte i quines, per contra – amb l’exèrcit i els cossos de seguretat al davant – és millor que quedin al marge.

La vergonya, que com a societat, ens produeixen aquests comportaments irresponsables ens hauria d’apel·lar a enfortir entre tots les vies democràtiques de crítica i representació polítiques, que hauria de començar per salvaguardar el respecte que ens mereixen les persones i institucions que exerceixen aquestes funcions dins del nostre sistema democràtic. Lluitar pel compliment de la virtut republicana en les institucions, hauria de començar per no prendre-les com enemigues i víctimes dels atacs d’ira d’una societat massa sovint confosa i perduda.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada