02 de novembre 2011

Vida somniada d'Amadeu Cuito (Publicat a El Matí Digital)


Nascut a l’explosiva Barcelona del 36, crescut a Perpinyà dins d’una família d’exiliats, educat a la Sorbona i amb una llarga temporada a Nova York. Aquesta és la trajectòria d’un dels homes més interessants, però alhora més desconeguts, de Catalunya. Advocat i economista, nét del prohom republicà Amadeu Hurtado i fill de Ferran Cuito, Amadeu Cuito ha escrit unes memòries que són un llarg passeig per una vida, tranquil, serè, fins a cert punt, tímid i prudent. Testimoni de la desfeta de França i de la creació de la gran excusa de la “Resistència” – curiosament ara apareix “I la festa va continuar” sobre el bon ritme cultural del París ocupat pels nazis – , fart de la retòrica i els diritambes de Sartre i companyia, que gaudien d’un prestigi i una hemegonia incostestables dins del món intel·lectual francès, espanyol i català, i alumne de Raymond Aron a la Sorbona de París, la seva activitat política va orientar-lo cap a la socialdemocràcia europea i fermament catalanista de Pallach, tot i que – com és costum familiar – sempre va aparèixer en un segon terme. Els records del nen Cuito en un món d’exiliats, amb les seves nostàlgies i misèries, constitueix un dels passatges més interessants del llibre que s’accelera a mida que Cuito es fa gran i que acaben poc abans dels setanta, quan dóna per explicat el més determinant de la seva trajectòria: la feina a Nova York, on freqüenta la vida bohèmia d’artistes i escriptors com Barbara Proust-Salomon o Norman Mailer, la tornada a la peninsul·la i la tasca infructuosa de crear un sindicat no marxista, d’arrel federalitzant i, alhora, l’intent de separar el projecte socialista de la influència espanyola i de qualsevol lligam orgànic. Tornat a Catalunya, retirat de la vida política, si es que mai en formà part més enllà de ser una espècie d’”eminència grisa” – expressió utilitzada en vida pel seu avi Amadeu – Cuito, lector amplíssim en diferents llengües i dotat d’una cultura vàstissima aprofundida per influència de la seva amistat amb el Nobel de Literatura Claude Simon, ha publicat un parell de llibres, un de narrativa autobiogràfica, “El jardí sense temps” i un de relats, “Contes d’un carrer estret”, abans d’aquestes memòries que es poden llegir perfectament en clau literària, amb regust del seu admirat Marcel Proust.

Memòries d'un somni. Amadeu CUITO. Quaderns Crema, Barcelona, 2011.

4 comentaris:

  1. Cert, sóc lector habitual d'en Bonada a El Temps i vaig llegir aquest apunt sobre la imatge que Cuito ofereix de Pla. Ara bé, no crec que invalidi la resta del llibre. Gràcies!

    ResponElimina
  2. Ep, No era pas la meva intenció invalidar res! Simplement compartir el punt picantó Bonadià.

    ResponElimina
  3. No ho entès així, perdona'm. Volia dir que aquest comentari de Bonada - el llegeixo sempre, tot i no compartir sempre, sempre la seva mordacitat - no treu que sigui un bon llibre. Te'l recomano. I moltes gràcies per seguir el que bonament escric. Endavant!

    ResponElimina