09 de desembre 2011

Història i memòria d'un líder oblidat (Publicat a Valors)


Fa un parell d’anys desconeixia totalment l’existència d’un home que va convertir-se en revolucionari provenint d’una família aristocràtica de Pamplona; un home que va compaginar el seu profund compromís polític amb la República i el Partit Comunista amb una fe i lleialtats absolutes cap als seus amics; un home que va arriscar la seva vida per intentar fer caure la dictadura franquista i que va pagar el seu atreviment amb la condemna de Franco i el menyspreu dels seus antics camarades; un home que va ser capaç de reunir durant tota la seva vida una colla d’amics, allunyats ideològica i políticament però segurs dels seus sentiments; un home que va saber renéixer a Mèxic després de catorze anys empresonat i tornar a Espanya convertit en un savi professor de ciències empresarials; un home que va viure la tragèdia de perdre un fill de pocs anys i separar-se de l’amor de la seva vida, però que va recuperar la seva estimada anys més tard; un home que va morir jove però que va deixar un llegat inesborrable en els qui el van conèixer.

Fa un parell d’anys no sabia qui era Jesús Monzón Reparaz (Pamplona 1910-1973), alt càrrec de la República, home del PCE a França i membre actiu de la Resistència al nazisme, ideòleg de la invasió de la Vall d’Aran, visionari, sagaç i tossut, perseguit i castigat pels seus antics companys de partit, empresonat per Franco, ajudat per uns amics fidels, professor d’escoles de negocis de l’Opus i personatge clau de les beceroles post franquistes de Mallorca. Una vida i una trajectòria llegendàries que avui conec molt bé gràcies a la immensa sort que vaig tenir de participar en el documental “Jesús Monzón, el líder oblidat per la història”, com a guionista. Estic molt orgullós d’aquesta obra però, sobretot, molt agraït d’haver pogut descobrir i fer descobrir als telespectadors d’Etb, Ib3 i Tv3 un personatge imprescindible que encarna els millors valors de la humanitat: compromís, lleialtat, valentia, fidelitat, amistat, dignitat.

Per això, quan sovint la història i la memòria han servit per explicar contes de bons i dolents, per apel·lar a l’heroisme bèl·lic i no al de la dignitat, per fer més sagnats les ferides, cal fer memòria i recordar la història d’autèntics campions morals com Jesús Monzón, aquest comunista i navarrès universal, fidel fins al final als seus principis i als seus amics. Homes com Monzón hem de conèixer-los i, deixant de banda el detall dels seus pensaments concrets, aprofundir en el que té d’universal la seva altesa moral, en la vivència dels seus valors, en el millor de la humanitat que va representar ell i els seus amics, que ni amb una guerra fratricida i terrible entre germans, no van deixar mai d’estimar-se.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada