04 de febrer 2012

Jordi Pujol i el món intel·lectual

"El món intel·lectual i cultural català, a finals dels setanta, tenia molta categoria i va fer un gran servei al país. Cal dir que la majoria van ser molt fidels a Catalunya. Però, pel que fa al model de país i de societat, vull dir des del punt de vista de la traducció política del seu pensament, estaven en una altra línia. Eren èpoques d’una gran radicalitat política i social i hi havia una part important del nostre món intel·lectual que abonava aquesta radicalització que el temps ha demostrat errònia. En el món intel·lectual català, hi ha hagut moments en què tot el que no fos ser molt d’extrema esquerra, comunista o més enllà del comunisme, no tenia sentit. Per exemple, en el món de la pedagogia, molta de la gent que va tenir un gran prestigi en la pedagogia catalana i que estaven molt ben considerats als anys 70 i 80, estaven equivocats. I els que ens vam oposar als seus mètodes, aleshores érem minoria. La veritat és que no ens vam entendre. Algunes vegades per culpa nostra però d’altres no. Al cap i a la fi, són ells que han canviat d’idees.

Sigui com sigui, han fet un gran servei al país, que s’entén perquè Catalunya com a nació té una base cultural molt sòlida: el fonament nacional de Catalunya, en bona part, no és ètnic ni religiós ni estrictament econòmic, és cultural i lingüístic. Per tant, tota aquesta gent, políticament després es podia equivocar, però després des del punt de vista de l’essència com a país, van fer un gran servei i els hi estic molt agraït".

Entrevista a Jordi Pujol. Podeu llegir-la sencera, aquí.

2 comentaris:

  1. Benvolgut Joan, he llegit amb retard el post dedicat al traspàs del teu pare. El teu escrit m'ha emocionat doblement; pel record del pare pròpiament, que també va tenir el detall de morir en època de festes (és un petit retret, si), festes que ja no són ben bé el mateix, i perquè la relació que imagino amb el teu pare contrasta (jo ja m'entenc...), amb la del meu; cosa que no canviaria si tornéssim a néixer i que, malgrat i sobretot per això, la mort ho fa de més mal portar.
    Atenció a les llavors noves que, ara mateix, ara que recordes els fruits de quan era viu, encara no albires. No t'ho dic per transcendència, sinó per experiència. I cuida la mama!
    (diga'm que encara la tens o em teletransporto...)

    ResponElimina
  2. Les entrevistes al Pr. Pujol havien acabat per aburrir-me. En canvi, m'ha agradat molt la vostra, crec que n'heu tret molt suc.

    Una cosa: l'enllaç que tens a la plana del blog cap a El Matí no funciona bé. No té més importància, però m'imagino que més d'un s'hi deu trobar i deu pensar-se que no funciona el web d'El Matí i ja no hi entra.

    Salutacions!

    ResponElimina