21 de juny 2012

Edmond Dantès contra la Banca Danglars (Publicat a Valors)*

A la novel·la d’Alexandre Dumas El comte de Montecristo, Edmond Dantès, el jove i ingenu capità del Pharaon, és acusat injustament d’agent bonapartista i engarjolat al castell d’If. Gràcies als ensenyaments d’un singular company de presidi, l’Abbé Faria, Dantès es forma i descobreix que a l’illa de Montecristo hi ha ocult un tresor. Fugit i amb el tresor, el mariner, ara convertit en un home ric i culte, traça la seva venjança contra els qui li van ensorrar la vida: Gérard Villefort, el substitut del Procurador del Rei a Marsella que el va condemnar, i els seus antics amics Fernand Mondego, un mariner del barri dels catalans enamorat de Mercedes, la promesa de Dantès, i Danglars, el comptable de la companyia del Pharaon. Amb el nom de Comte de Montecristo, el venjador farà la seva entrada al París orleanista, on trobarà els seus enemics convertits en el Procurador del Rei Villefort, Fernand Comte de Morcerf i Par de França i el riquíssim Baró Danglars, tres arquetípics arribistes Louis-Phillippards, ansiosos de poder i fortuna. En concret, la venjança contra el banquer Danglars consistirà en obrir un crèdit il·limitat de sis milions de francs a favor seu i enfonsar-lo amb diferents argúcies. Una d’elles: crear la falsa notícia d’una alçament carlí a Barcelona, per a que el baró es vengui totes les accions espanyoles i, amb el desmentit conseqüent, aconseguir que hi perdi bous i esquelles.

A banda d’una trepidant novel·la, construeix un gran fresc sobre la França del rei Lluís Felip d’Orleans i el seu règim esperançador i liberal d’entrada, corrupte i plutocràtic en la caiguda. El fill de Philippe Egalité, exPríncep d’Orleans i revolucionari del grup de la Muntanya partidari de l’execució del seu cosí Lluís XVI, era un monarca simpàtic, que havia fet mil i un oficis als Estats Units i es passejava per París vestint levita, barret de copa i paraigües. La seva monarquia es convertí en el tauler de joc d’una burgesia que amb la Revolució de 1789 havia nascut i amb la de 1830 s'havia fet amb el poder, controlant la situació. Una burgesia que va passar d’empunyar les armes amb la Llibertat – com al cèlebre quadre de Delacroix – a especular amb les finances, cobejar títols nobiliaris, viure les hipocresies conjugals de l’antiga noblesa i assegurar el seu poder, amb els tots els mètodes possibles. Així doncs, els enemics del bo d’en Dantès són els representants de l’exèrcit, les finances i l’alt funcionariat, pilars de la Monarchie de Juillet.

De ben segur, però, que si Dumas escrigués de nou el seu Montecristo tindria serioses dificultats. Avui dia, arruïnar un banquer com Danglars i humiliar-lo fins a deixar-lo sense un ral, seria una feina titànica fins i tot per l’habilíssim comte. Sense títols nobiliaris que els abelleixin, sense una fortuna sòlida en bossa, amb posicions de poder sustentades en petites porcions de l’accionariat i antigues responsabilitats en la política, els Danglars de Bankia, per exemple, podrien córrer a demanar injeccions a fons perdut de milions d’euros, per més que haguessin caigut en els paranys del venjatiu Dantès. Segur que no val més que assistim a la caiguda dels bancs que no funcionin – si és veritat que els fons dels impositors estant garantits - com la lògica ens porta a pensar i com es fa, cada dia, amb les perruqueries, els cines, les sastreries i les llibreries que no funcionen? Segur que és raonable salvar bancs en fallida empantanegats amb els dèficits de determinades regions, mentre no s’imposen solucions al greu problema de les preferents, que posa en risc la classe mitjana, que a diferència de l’època de Dumas, és avui el pilar del nostre sistema? Sembla mentida que avui, la sortida més lògica a les ineficiències del mercat, només sigui defensava grosso modo pels qui comenten la jugada ton prenent-se el tallat i pel professor Xavier Sala i Martín. Potser seria l’opinió del comte de Montecristo, o d’Edmond Dantès, mig enragé, mig libertarian.

*Article publicat al número del mes de juny de la revista Valors.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada