15 de febrer 2013

Una generació de lectors lliures (Publicat a Valors)


El nostre és un país de grans enterraments i honors pòstums. El més sublim alhora de celebrar efemèrides i centenaris, el més lluït en l’hora del record i la nostàlgia. Però també és un país, i no m’he cansat de dir-ho, caracteritzat per la mesquinesa, un vici de l’esperit que ens empetiteix com a poble. En la vida, com en la literatura, hem estat marcats per l’ofensa, l’enveja, la manca de generositat i de grandesa.

Amb els nostres clàssics, a més, hem persistit en les qüestions supèrflues que malmeten la nostra literatura. És a dir, hem mantingut fins avui les servituds amb les que van ser gravades les seves obres. Peatges secundaris, caràcters extraliteraris i fosques raons que han fet sospitosos o arcangèlics a autors determinats i han condicionat a generacions de lectors. La polèmica és llarga i inútil. I no em refereixo a la querella de Proust contra Saint-Veuve, o si cal llegir als grans escriptors d’acord amb la seva biografia o només d’acord amb la seva obra. Sinó, senzillament, si hem de continuar llegint a poetes, dramaturgs, novel·listes i prosistes d’acord amb els judicis de valor que van fer canonistes i crítics contemporanis.


Hem de continuar sotmeten a un sumaríssim històric al prosista més important de les nostres lletres? Per contra, hem de mantenir els llorers de poeta nacional (o poeta del poble, com algun diari l’ha arribat a anomenar) a un poeta complex, obscur i allunyat de la popularitat i la glòria que donen que la gent menuda conegui els seus versos de cor? Hem de seguir menystenint l’autor més prolífic del nostre teatre precisament perquè gaudia del favor del públic i d’èxit en totes les facetes de la seva obra? Hem de dir “Amén” als dogmes dels pontífex dels seixanta, tant fal·libles com els d’avui i molt menys lliures del que podem arribar a pensar? I, alhora i encara més important, podem llegir tots els autors que defineixen la nostra literatura amb un altre dictat que no sigui el del nostre gust i el plaer experimentat per la pròpia lectura?

La nostra generació, penso que per fortuna, té l’oportunitat de poder llegir a Pla sense ser suspecte de res. I pot valorar Espriu en la seva colossal mesura i admirar-lo alhora que s’admira a Sagarra, a Riba, a Carner, a Foix, a Màrius Torres o a Salvat-Papasseit. O pot dir, sense embuts i sense haver de demanar perdó, que Incerta glòria és la gran novel·la definitiva sobre la guerra, sense que això desmereixi per a res l’obra de Mercè Rodoreda, posem per cas. Fins i tot, crec que va sent hora que la nostra generació pugui tornar a situar personatges tan polèmics com Xènius al lloc que mereix en l’univers literari.
Som la primera generació lliure de llegir el que ens plagui. Sapiguem aprofitar-ho.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada