12 de maig 2013

Frivolitat sense memòria (Publicat a Valors)


S’ha convertit en una costum polític hispànic –en tota l’extensió del terme, de dreta a esquerra, del popular a l’intel·lectual– l’ús del terme nazi per a desqualificar les idees i les pràctiques de l’adversari. Jo mateix ho vaig denunciar en un article de fa dos anys. No ha canviat res. En pocs dies, hem vist com els mitjans anticatalans de Madrid acusaven al govern català de nazis per la immersió lingüística en català i Maria Dolores de Cospedal afirmava que les manifestacions de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca conegudes com “escraches” eren “nazisme pur”, però també a la nostra terra catalana hem vist com el Magnífic Rector de la Universitat Pompeu Fabra, Dr. Moreso utilitzava el mateix terme – nazi – per condemnar les protestes estudiantils en motiu d’un acte amb Villepin i Moratinos.

Espanya és potser un cas únic de país europeu que no ha assumit com a propi l’Holocaust. Fins fa pocs anys, el record de les víctimes dels camps nazis era inexistent i bona part del coneixement que se’n tenia era a través de les pel·lícules, des de Holocaust (1978) fins a La vida és bella (1997). El franquisme havia estès la idea que la neutralitat aconseguida pel Dictador havia salvat el país de les conseqüències de la II Guerra Mundial i el fet que el 1492 els jueus fossin oficialment expulsats d’Espanya, convertia la Shoà en un drama aliè i llunyà, un fet històric del que compadir-nos.

Ni aquesta excusa és vàlida. Quan hom pensa en Espanya i el drama del nazisme s’ha d’aturar en algunes dades: En primer lloc, la col·laboració nazi en la victòria franquista simbolitzada pel cruel bombardeig per part de la Legió Còndor de la vil·la biscaïna de Gernika, autèntic assaig general del terror aeri que la Luftwaffe portaria pels cels d’Europa. Cal seguir amb en els milers de republicans espanyols deportats als camps nazis, on molts d’ells van morir, en ser considerats “Apàtrides” per Franco i el seu ministre més progermànic, Ramon Serrano Súñer. Els mateixos que van enviar a Rússia una divisió voluntària de l’exèrcit espanyol que va combatre amb l’uniforme de la Wehrmacht, la División Azul, comandada pel general Muñoz Grandes que seria honorat amb la Creu de Ferro una de les màximes condecoracions alemanyes. Mentre uns espanyols no eren considerats com a tals i, per tant, deixats a la mà de Hitler perquè en fes d’ells el que volgués, d’altres lluitaven sota el signe de l’esvàstica. Només això, sinó que mentre alguns diplomàtics espanyols com Ángel Sáez Briz van arriscar la seva carrera en el salvament de jueus, el seu ministeri se’n desentenia i n’obstaculitzava la tasca humanitària. Anys després, Franco es vanagloriaria d’aquesta ajuda, pervertint la història. Per frivolitzar sobre el nazisme des d’Espanya, cal no tenir memòria. Si abans de dir nazis, tornessin tots aquests records a qui vol pronunciar l’adjectiu maligne, més d’un s’estalviaria ofendre’ns.

2 comentaris:

  1. La majoria dels que frivolitzen amb el nazisme a través dels mitjans de comunicació són gent suposadament culta i molts amb títol universitari. Si abans de dir nazis tornessin aquest records més d'un s'estalviaria d'ofendre? En tot cas, si no saben més, és perque no han volgut saber. Llibres i testimonis no falten. Una ignorància impensable en una persona culta a la majoria de països europeus.

    ResponElimina
  2. Fa uns anys, l'any de gràcia del segon estatut (2006) vaig tenir que professionalment defensar als tribunals de Madrid una persona acusada d'assetjament. Mentre esperàvem per entrar a sala a testificar, em va dir que era un Nazi. La raó havía estat que em negava a considerar la llengua catalana com a subordinada a la castellana en valor legal. En sentir la meva protesta, va decidir que no "dialogaría" mai més amb mi, i així ho va fer. Avui aquesta persona milita a UPyD de Madrid. Als catalans que vivim a Madrid no se'ns considera que vivim a "l'estranger" i, molt probablement, vivim en un ambient molt més hostil que catalans que viuen en altres diàspores. I molts de nosaltres hi hem vingut a buscar el pà, com pràcticament tothom que ha de marxar de casa seva. Renoi que n'és de gros, tot plegat.

    ResponElimina