12 de gener 2014

1914 (Publicat a la revista Valors)

Era un món en blanc i negre, tant al cine com a les portades dels diaris. Un món feliç i ingenu, que a l’hora de la veritat es va desfer com una lleu fumera de cigars i cafès. Un món que no sabia estava vivint els últims estentors d’una d’Europa idealitzada i atractiva que avui podem mirar amb el retrovisor de la nostàlgia, però que estava minada per l’imperialisme, el colonialisme i l’opressió i el ressentiment dels humils.

Un 28 de juny, a Sarajevo, capital de Bòsnia i Hercegovina, dos trets van acabar amb La Belle Époque” finisecular. Dos trets sortits de la pistola rovellada d’un nano d’encara no vint anys que sense tenir ni una especial punteria ni una preparació militar o guerrillera va encertar de ple. Aquelles dues bales de Gavrilo Principi no només van assassinar a l’arxiduc Francesc Ferran, hereu de l’Imperi Austrohongarès, i la seva esposa Sofia, sinó que amb la seva fúria se’n duien tot aquest vell món per endavant. Quan la notícia del magnicidi arxiducal va arribar a les capitals europees, tot un joc bèl·lic es va posar en marxa.

La tràgica mort d’un matrimoni que creia superar, ni que fos per una vegada, els impediments que havia interposat entre ells l’estricte, rígid i hipòcrita cerimonial imperial, havia de ser l’excusa per aclarir qui manava al continent. Ja fossin unes condicions draconianes imposades per Àustria a Sèrbia; l’ardor guerrer mai temperat d’Alemanya en convèncer els cosins de Viena d’anar a la guerra; l’Aliança entre la Santa Rússia i la República Francesa -que portava quaranta anys clamant venjança per Sedan amb l’inflamat irredemptisme que tots els escolars havien aprés mirant els mapes on Alsàcia i Lorena apareixen de negre dol –; l’agressió de la neutral Bèlgica que despertava Anglaterra o l’afinitat imperial amb que s’hi sumaven els turcs, tot plegat va dur a Europa a la seva primera gran carnisseria moderna. 

Els joves francesos, alemanys, anglesos, russos, turcs, austríacs, hongaresos i de totes les nacions del bast imperi que s’estenia del Tirol a la Galítsia, van marxar a la guerra amb les calors de l’agost pensant que per Nadal ja podrien celebrar la victòria aconseguida als camps de batalla, amb la cavallerositat dels duels camp obert entre exèrcits de vistosos uniformes, de mortals sables i gallards i acolorits uniformes. I, en canvi, en quatre anys llargs, al fangar fred de les trinxeres de Verdun de mig món –la guerra arribà a les colònies d’Àfrica, al Pròxim Orient i a tots els mars –-, amb la foscor tòxica dels gasos i els cels encapotats pels aeroplans, és va acabar per sempre el segle XIX i començava el breu però letal segle XX. Les innovacions mortíferes, les ideologies criminals, les venjances i les serps que van marcar la història del darrer segle, però, ja van començar aquell 1914, quan en acabar-se tot món i alguns encara creien que aquella havia de ser la darrera guerra, la que acabés amb totes les guerres. I Aquella només era la Primera!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada