12 de febrer 2014

La galanteria de l'Elisi (Publicat a Valors)

Durant la Primera Guerra Mundial, l’avui pràcticament oblidat Màrius Aguilar posant en boca d’un suposat viatger britànic que visita l’Ateneu Barcelonès: “Seguramente aquí seréis francófilos, como peroran en el Palais-Bourbon, por defender el Derecho y la Justicia, o por invocar la solidaridad latina, o por defender, los radicales el espíritu de la Revolución, o bien por conservar, los moderados, la tradición francesa, tan religiosa y tan aristocrática. A mi todo esto, momentáneamente, no me interesa. Defiendo de Francia lo que todos, incluso vosotros, creéis abominar: sus cocottes y sus vinos, sus placeres y su literatura liviana, sus políticos y hasta sus apaches. [...] Sus políticos; los políticos de Francia?—dices. Tras de cada político francés se sospecha siempre una mujer. Aquella muerte de Gambetta bajo un revólver femenino! Aquella otra de Félix Faure, de un lúbrico misterio. Y aquel pobre general Boulanger suicidándose en el Cementero d'Issy, ante la tumba de su amiga. Y ese Briand interesantísimo a quien sus enemigos llaman L'aventurier, en recuerdo de la comedia estrenada por su favorita. Y ese Caillaux viendo matar por el a su esposa, como un diabólico... ¡Venus Turbulenta reina más en París que en la Hélada!”.

Si Màrius, periodista bohemi i extravagant, castellà d’origen passat per Figueres, instal·lat finalment a Barcelona i mort a l’exili, membre il·lustre de la Penya de l’Ateneu i columna vertebral de la revista Iberia, veiés el darrer espectacle político-eròtic de la França republicana no faria sinó afegir-lo a la seva llista de l’adorable frivolitat. Des de Napoleó, el cors esdevingut emperador dels francesos, fins a l’homme normal que volia ser François Hollande, els salons palatins francesos les han vistes de tots colors. El President de la República Francesa actua tradicionalment, també en la intimitat de l’alcova, com el millor dels versallescos. Corredisses d’amants, anar i venir de favorites, bastardes imperials i divorcis sonats han caracteritzat la vida privada del monarca popular que regna amb totes les dignitats i oripells de l’antiga pompa i circumstància. Potser, la única diferència és que han canviat els salons de Madame de Pompadour per l’apartament de la Rue du Cirque on Flandy acudia en moto per passar la nit amb la seva estimada, Julie Gayet.

 L’abast dels jocs de llit de l’inquilí del Palau de l’Elisi ha donat la volta al món, perplex com tothom va quedar després de l’esperpèntic escàndol sexual i penal del candidat socialista in pectore i exdirector gerent de l’FMI Dominique Strauss-Khan l’any 2011. Els francesos, però, enamorats de la divina mundanitat i indulgents amb la moral dels seus mandataris riuen per sota el nas i comprenen les passions del primer dels francesos. Afers privats, en diuen de la galanteria i la llagoteria de l’Elisi, petites maldats que potser tenen la virtut d’humanitzar els líders. Malfiem-nos d’aquells que són immunes a la llenceria i el “fru-fru”!.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada