09 de setembre 2014

L'Estat Islàmic i què significa ser modern (Publicat a Valors)

“Aquesta gent no té lloc al segle XXI” va afirmar Barack Obama sobre l’Estat Islàmic, després de l’assassinat públic de James Foley, segrestat l’any 2012 a Síria. En una declaració de premsa just després de confirmar-se la mort del periodista americà, el president dels Estats Units va qualificar els gihadistes de “càncer que cal exterminar”, situant-los en el punt de mira i comprometent-se a aturar la bogeria sanguinària que estan protagonitzant des que van fer-se forts a les dues bandes de la frontera entre Iraq i Síria, conquerint ciutats clau com Mossul i portant a terme una autèntica neteja ètnica contra cristians, iezidis i xiïtes en nom de la interpretació més rigorista de l’Islam, mentre alhora, proclamaven un califat que havia d’estendre’s per tot el món musulmà –també l’antiga Al-Andalus– sota l’ègida del seu líder Abu Bakr al-Baghdadi

 Però, és realment l’Estat Islàmic –abans conegut com Estat Islàmic d’Iraq i el Llevant– una regressió medievalitzant, incompatible amb la nostra era? O, és, per contra, la versió més aconseguida i radical d’un moviment antioccidental absolutament modern? Al seu llibre Al-Qaida i què significa ser modern, publicat poc després de l’atac a les Torres Bessones i dedicat precisament al grup islamista global, el professor de la London School of Economics John Gray, afirmava: “No hi ha tòpic més esbalaïdor que aquell que descriu Al-Qaida com un retrocés a l’Edat Mitjana. Al-Qaida és un producte derivat de la globalització. [...] El seu aspecte més destacat –la projecció a nivell internacional d’una forma privativa de violència organitzada– resultava impossible en el passat. De la mateixa manera, la creença que és possible precipitar un nou món a través d’actes de destrucció espectaculars tampoc no es troba en cap moment de l’era medieval”.

Hi ha molts indicis per continuar afirmant la tesi del pensador liberal, ja que més enllà de la recuperació de l’antic nom de califat –entroncat no pas el dels monarques otomans destronats al segle XX, sinó amb l’origen de l’Islam–, l’Estat Islàmic té molts trets propis de la història contemporània. En primer lloc, i superant la franquícia global del terror creada per Ossama Bin Laden, es planteja controlar i governar sobre el territori. Això de per sí no és essencialment modern, però sí que marca distàncies amb els seus antics mentors, basant el seu domini en la forma de l’estat-nació, la creació més preuada de l’Occident modern. Igualment, l’ús del terror com a forma de domini, no ens remet als Omeies sinó a les diferents encarnacions del mal il·lustrat, des de Robespierre a Stalin, passant per Hitler.

Alhora, el finançament rebut dels emirs petrolers del Golf propietaris dels vaixells insígnia d’Occident –futbol i mitjans de comunicació–, el reclutament massiu de joves combatents occidentals –el mateix assassí de Foley sembla ser de nacionalitat britànica– que canalitzen el seu descontentament social i personal a través de la follia nihilista de base religiosa, i l’ús essencial i, gairebé, obsessiu que fan de les xarxes socials i d’Internet, fan sospitar que la darrera encarnació del mal no és un fantasma del passat sinó un malson de la contemporaneïtat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada