16 de gener 2015

Diplomàcia amb sotana (Publicat a Valors)

Una de les notícies més destacades d’aquest 2014 que acabem de deixar enrere és la represa de les relacions diplomàtiques entre els Estats Units d’Amèrica i Cuba, considerada per molts com la darrera frontera de la guerra freda, si exceptuem l’excèntrica i opaca Corea del Nord, també d’actualitat gràcies al cinema. En la històrica reconciliació entre cubans i nord-americans, segons han assenyalat tant Barack Obama com Raúl Castro hi ha tingut un paper clau el papa Francesc, una de les primeres i més influents personalitats mundials dins i fora dels murs del Vaticà, des de la seva elecció pel col·legi cardenalici el 2013.


No és gens estrany que el primer Papa americà s’involucri en la resolució d’un dels conflictes més longeus del continent, iniciat amb la revolució liderada pels germans Castro fa més de 50 anys i amb episodis com l’intent fallit d’invasió de Bahía de Cochinos per part de la CIA i elements anti-castristes exiliats, ja que a la crisi dels míssils, que suposà un dels incidents diplomàtics més intensos entre els EUA i la URSS en els anys més difícils de l’enfrontament entre blocs, un antecessor de Francesc, Joan XXIII, ja va jugar un paper cabdal entre bambolines. Alhora, un altre Sant Pare, Joan Pau II va ser el primer cap de l’Església Catòlica –una institució fonamental en la història passada, present i futura de Cuba– a visitar l’illa caribenya l’any 1998, afirmant que Cuba s’havia d’obrir al món i el món a Cuba i essent rebut pel cap d’estat cubà, Fidel Castro. Més darrerament, l’antecessor immediat de Jorge Mario Bergoglio, Benet XVI també va visitar l’Havana.

Però, a més, la mil·lenària diplomàcia soft vaticana ha estat una de les claus de l’èxit de l’operació. Com afirma el tinent alemany amb greus remordiments de consciència de la polèmica pel·lícula de Costa-Gravas “Amén”, l’Església té una xarxa d’espionatge formada per bisbats, parròquies, capellans i frares des de fa segles. És escandalós parlar d’espionatge, però sí que és cert que la Santa Seu està connectada arreu del món a través dels llaços de més pròxima o més llunyana jerarquia que vinculen qualsevol petita comunitat catòlica del món amb Roma, nunciatures a banda, fet que permet que la informació circuli de manera discretíssima i informal, per canals greixats per la tradició, a més d’un potentíssim cos diplomàtic que funciona des dels albors del papat.

Així doncs, la decisiva participació com a mitjancer internacional del papa Francesc i el seu segon, el secretari d’estat Pietro Parolin, no només és fruït de la vocació d’actor universal del nou pontífex argentí, sinó també de l’existència d’una autèntica i potent diplomàcia amb sotana, repartida arreu del món . Si l’èxit a Cuba ha estat una sorpresa per tothom –el secretisme, tan menystingut en aquesta època que té com a paraula màgia la transparència, s’ha demostrat clau–, quins altres conflictes no deuen esperar un cop de mà de la saviesa i paciència romanes?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada