09 de juny 2015

L'armari de Lesbos (Publicat a l'Endavant)

En el primer article en aquesta revista, vaig parlar del desconcert masculí, fent especial èmfasi en deixar fora de les revolucions que han situat a l’home heterosexual en la desubicació, a les lesbianes. De la mateixa manera que defenso la teoria de l’home desconcertat, també fa temps que sostinc que la revolució lèsbica és una assignatura pendent a la societat contemporània. Sobretot perquè, a hores d’ara, una lesbiana ha de suportar dos prejudicis d’enorme magnitud: el masclisme i l’homofòbia. Un masclisme que sovint és present fins i tot en el món gai, que, trencant una hipotètica solidaritat entre col·lectius, prefereix deixar-se dur per la misogínia. Valgui aclarir que aquest article suposa una altra intromissió en un esbarzer delicat, d’enorme magnitud, del qual intentaré sortir-ne indemne gràcies a les idees preses a algunes amigues lesbianes.

Com dèiem, l’armari lèsbic és encara fortament tancat i barrat. Mentre va ser considerat una mena de joc que no posava res en qüestió o quedava dissimulat en una relació d’amistat entre dues dones que fins i tot vivien juntes, l’amor sàfic va ser tolerat en la intimitat. Quan no era així, se solia caracteritzar la lesbiana com un “homenot” de camisa de quadres i cabells curts. Una incompresa social que, en el fons, volia imitar, viure com i “ser” un home heterosexual, i que per tant, si es relacionava amb dones era per repetir els rols d’“home” i “dona” de la societat tradicional. En tot cas, és en el moment de la normalització pública que, sens cap mena de dubte, les lesbianes han quedat enrere en totes les revolucions. És quan s’han intentar esvair els antics clixés i la lesbiana ha volgut viure la seva sexualitat, quan ha qüestionat la vella mirada, que han començat a sorgir els problemes. Com dèiem, la lesbiana ha de fer front, alhora, al masclisme, pel fet de ser dona, i a l’homofòbia, per ser homosexual. La presència pública de lesbianes és, encara, absolutament minoritària en comparació amb la gai, per més que darrerament hagin acabat sortint de l’armari personatges tan rellevants com l’actriu Elena Anaya o la periodista Sandra Barneda.

Aquesta normalització lèsbica ideal també ha de fer front a nous obstacles del món contemporani. I aquí cal tornar al fenomen cultural contemporani de la pornografia. La indústria X ha generat una imatge lèsbica totalment errònia, que no fa sinó perpetuar el relat d’un lesbianisme fantasiós, adreçat a l’home que troba plaer amb l’observació o, fins i tot, la participació activa en una relació entre dues dones. Aquest fetitxisme del fals lesbianisme –que no vol dir que no existeixi una minoritària pornografia adreçada a dones i que tracta el tema lèsbic de la manera més real possible–, hereu de la condescendència i la morbositat victoriana, ha creat la percepció que la relació sàfica, sense la presència fàl·lica, encara que sigui simbòlica, no és completa, i que per tant, un home al mig del llit sempre serà ben rebut per acabar d’omplir el que calgui. Però, la lesbiana tampoc és lliure de la morbositat de la dona heterosexual, que duta pel desig d’experimentar allò prohibit, no s’està de fer anar de corcoll sentimentalment i sexual a la dona lesbiana que viu sense problemes la seva identitat. Només cal veure el segon capítol de Cites, la nova sèrie de TV3, per acabar-ho d’entendre.

Si en el darrer article clamavem per una nova masculinitat heterosexual, en aquest no ens podem estar de reclamar una autèntica revolució que permeti abatre l’armari, l’ostracisme, els tòpics i perjudicis que turmenten el món lèsbic. No penso pas que el mascle desconcertat, aquest ésser a la recerca del seu paper en el món de les relacions de gèneres i sexes, sigui ni hagi de ser en un futur un aliat de la lesbiana pre-revolucionària, per més que tots dos sentin atracció per les dones. Seria d’una puerilitat intel·lectualment insultant. Ara bé, per aconseguir aquest alliberament, potser caldria revisar la misàndria d’algunes lesbianes que no fa sinó perpetuar el tòpic de la lesbiana com una feminista castradora o una frustrada hetero que enfollida, acaba odiant els homes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada