15 de març 2016

Candidats insòlits (Publicat a la revista Valors)

L’any ha començat intens pels apassionats per la política americana. Un grup d’addictes que en els darrers anys s’ha nodrit de ficcions que recreen les interioritats, secrets, misèries, grandeses, idealismes, cinismes i realitats de la vida política dels Estats Units. Especialment rutilant ha estat l’èxit de The West Wing i House of Cards en retratar el dia a dia al Despatx Oval, però d’altres produccions com Scandal, Veep, 24, The Good Wife, Homeland, etc., tampoc s’han estat de convertir les bambolines de la Casa Blanca, el Capitoli, el Pentàgon o les campanyes electorals en material televisiu.

Com dèiem, l’1 de febrer va començar la cursa cap a les eleccions presidencials que el 8 de novembre d’enguany han de servir per escollir el nou president dels Estats Units. Una cursa que té tots els ingredients del millor guió. Com marca la tradició, l’inici va ser el Caucus d’Iowa, a partir dels quals els principals candidats que hauran de batre’s en debats i en campanya per aconseguir la nominació dels dos grans partits americans. Uns candidats que trenquen la pauta, el motlle o el model del que havien estat els presidenciables demòcrates o republicans.

Al partit demòcrata, la competició és cosa de dos: Per una banda, Hillary Rodham Clinton, exprimera dama, exsenadora i exsecretària d’estat. Un cavall guanyador, a priori. De l’altre, un candidat inesperat: el senador de Vermont Bernard “Bernie” Sanders, un veterà polític independent, nascut a Brooklyn, jueu i que s’autodefineix com a socialista tot fent bandera de l’estat del benestar i la lluita contra els privilegis de les grans multinacionals i els grans poders econòmics. Un perfil polític singular per a la política, en tots sentits, però li ha permés derrotar a la seva rival a les primàries de New Hamshire. Tant l’un com l’altre representen perfils ben diferents del tradicional WASP (White anglo-saxon, protestant) americà que ha dominat la vida nord-americana.

Pel que fa al partit republicà, les coses són menys clares i els candidats són encara més diversos. El candidat més mediàtic continua essent el populista magnat novaiorquès Donald Trump, tot i que el senador Ted Cruz va vèncer a Iowa. Cruz, representant dels sectors més conservadors del camp republicà –allò que se’n va dir el Tea Party– és nascut a Canadà d’origen cubà. El candidat de l’establishment del partit continua essent un hispà, Marco Rubio. Ara bé, no podem oblidar que el procés d’elecció del candidat republicà ha comptat amb precandidats afroamericans com el doctor Ben Carson, d’origen indi com l’exgovernador Bobby Jindal, així com una precandidata, l’executiva de HP Carly Fiorina.

És provable que quan aquest article arriba a les mans dels lectors, el “superdimarts” de l’1 de març hagi deixat les coses més clares en la cursa per la nominació, però en tot cas, després del primer president negre, tots els qui lluiten per ser el proper Comandant en Cap trenquen el model establert fins ara.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada