15 de juliol 2016

Etiòpia, el nostre demà (Publicat a la revista Valors)

El 18 de juliol es compleixen 80 anys de l’alçament militar contra el govern republicà democràtic que donaria lloc a la Guerra Civil espanyola. L’exèrcit facciós que s’havia revoltat a l’Àfrica comptà des de l’inici amb el suport del feixisme italià i el nazisme alemany, que els subministraren armes i homes i que aprofitaren la guerra d’Espanya per fer proves de noves tècniques mortíferes, com els bombardejos aeris massius, que pocs anys després serien utilitzats durant la II Guerra Mundial. La II República i les seves forces lleials van patir la política de no intervenció de les grans democràcies del moment, Franca i Anglaterra, que, malgrat l’impacte internacional del conflicte fratricida espanyols no tenien cap intenció d’implicar-se en el conflicte. Mentrestant, a la zona republicana la influència soviètica es feia cada dia més forta.

La penosa indiferència internacional cap a la República Espanyola havia tingut un avís claríssim pocs dies abans. El deliri feixista italià era inconcebible sense un imperi al darrera que recuperés les glòries expansionistes de l’antiga Roma. i Repartit el món després de la I Guerra Mundial, el duce Benito Mussolini va dirigir el seu exèrcit cap al regne d’Etiòpia, conegut també com a Abissínia, juntament amb Libèria, l’únic estat africà que sempre havia estat independent. Amb aquella invasió, Itàlia venjava la sagnant derrota que l’emperador etíop Manelik li havia infringit 40 anys abans, en la primera guerra Italo-etíop de 1896.

La Societat de Nacions, organització de la qual eren membres tant la Itàlia feixista com l’Etiòpia independent, es va demostrar del tot ineficaç des de l’inici de la crisi d’Abissínia, impotent davant de l’ofensiva i la conquesta feixista del mil·lenari regne africà. Una impotència que, aviat seria letal per la pròpia organització que, després del Tractat de Versalles, havia de vetllar per la pau al món, i que tindria el seu moment culminant en la intervenció davant de la seva assemblea del sobirà etíop Haile Selassie. El 30 de juny de 1936, aquell menut emperador –El ras tafari, Rei de Reis, Lleó de Judà, Elegit dels Déus i descendent del rei Salomó... que anys després Ryszard Kapuscinski retratarà de forma esperpèntica a Emperador–, es presentà a la tribuna d’oradors de la seu ginebrina revestit de tota la dignitat del seu poble per denunciar la invasió, conquesta i annexió del seu país davant la passivitat internacional. Quan tot just havia estat introduït pel president de l’assemblea, el romanès Nicolae Titulescu, i es disposava a parlar, un grup de periodistes italians i agitadors feixistes comença a escridassar-lo i a insultar-lo. Selassie, aguantà estoicament els crits com es pot veure en les gravacions de l’època, i després d’una breu salutació en francès es dirigí als representants diplomàtics en la seva llengua, l’amhàric, en un discurs que culminà amb una frase premonitòria: “És el nostre avui; serà el vostre demà”. Pocs dies després començava la Guerra Civil espanyola, preludi de la II Guerra Mundial.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada