Biografia

Quatre ratlles de presentació

“Així com cell qui en lo somni es delita / e son delit de foll pensament ve, / ne pren a mi, que el temps passat me té / l’imaginar, que altre bé no hi habita”. Ausiàs March.



Sóc una estranya barreja gironino-maresmenca-valenciana-aragonesa amb cresol a la ciutat de Mataró. Vaig néixer el 26 de gener de 1984, la collita d’aquest any en que Espanya encara no era a la UE, només feia nou anys de la mort de Franco i Jordi Pujol obtenia la seva primera majoria absoluta, inclou un futbolista del Barça, una bellíssima actriu de Hollywood i el creador de Facebook.
Vaig estudiar a l’Escola GEM de Mataró, des dels tres fins als divuit anys i al 2002 vaig començar la carrera de Dret, a la Universitat Pompeu Fabra i em vaig llicenciar quatre anys més tard. Vaig exercir una breu temporada, just per descobrir que la professió no mereixia un advocat tan mediocre i agafar el toro per les banyes i fer el que sempre havia volgut fer.

D’aquesta manera, deixant-me arrossegar per la incerta vocació d’escriure coses, vaig fer el Màster en Reporterisme i Periodisme Avançat de la Facultat de Comunicació Blanquerna-Universitat Ramon Llull. La fortuna va venir acompanyada de la primera oportunitat de feina i aviat vaig començar a treballar en el món del guió de documentals i audiovisuals. He de dir, però, que des d’abans de començar la Universitat ja havia col·laborat en publicacions locals, com El Full de Mataró (publicació de les parròquies de la meva ciutat), la revista d’Òmnium Cultural de Mataró o la revista Valors, actualment ja d’abast nacional.

Dec haver perdut (o potser guanyat) molt de temps llegint i això ho dec fonamentalment als meus pares. Disposar d’una bona i variada biblioteca i d’uns pares que els dissabtes a la tarda em portaven a la llibreria Robafaves a mirar contes, ha estat un dels fets que més m’ha marcat. D’altres fets, relacionats amb la mala salut, no val la pena recordar-los. El primer llibre que vaig llegir va ser una història de Babar, el rei dels elefants. A partir de llavors he llegit molt i molt desordenadament. Caps als setze anys vaig passar de la literatura més o menys juvenil a Flaubert i Zola i va començar una mena de passió francesa, també literària, que no m’ha deixat mai. Després he llegit i he admirat Josep Pla, Thomas Mann, Joan Sales, Philip Roth, Marcel Proust, Michel de Montaigne, Søren Kierkegaard, Jaime Gil de Biedma, Vladímir Nabókov, Robert Frost, Konstantinos P. Kavafis o Eugeni d’Ors.

En un moment o altre, entre un període d’exercici de l’advocacia i el cop de cap per a dedicar-me al periodisme, vaig començar a interessar-me per la història de la premsa catalana i els seus clàssics. D’aquesta manera vaig arribar a l’admiració per Eugeni Xammar, Josep Maria de Sagarra, altra vegada Josep Pla Carles Soldevila, Gaziel, etc. No era estrany, doncs, que aprofités la tesina per endinsar-me en la premsa catalana, en aquest cas en relació a la I Guerra Mundial. L’any 2012 vaig presentar la meva tesina titulada “Iberia (1915-1919): el compromís d’una generació de periodistes moderns” en que parlo d’aquesta publicació barcelonina que va donar suport als aliats franco-britànics durant la Gran Guerra i en la que van participar personalitats tan destacades com Claudi Ametlla, Antoni Rovira i Virgili, Amadeu Hurtado, Alexandre Plana, Xammar o Josep Maria Junoy. D’aquesta clariana en que em vaig endinsar n’he sortit amb un interès especial per la inspiradora figura de l’advocat, polític, editor i periodista Amadeu Hurtado.
Freqüento l’Ateneu Barcelonès. Hi llegeixo, hi parlo, hi bado i hi escric. També vaig a veure el Barça, del que sóc soci des del dia del meu naixement (obra i gràcia del meu avi) i al Liceu, des de que em vaig afeccionar als discs d’òpera i música clàssica que hi havia a casa. El meu interès per l’actualitat del món i pel país no ha vingut donat només per alguna mena de passió periodística, sinó que he participat en entitats com Òmnium Cultural i vaig-ne ser vocal durant anys de la seva junta territorial de Mataró.

Em dedico a escriure llibres, guions i articles, he dirigit el Matí Digital, col·laboro a la revista Valors, a Racó Català, Crític i al diari Ara. Per França i Anglaterra: la I Guerra Mundials dels aliadòfils catalans és el meu primer llibre.

Sigueu benvinguts!


Fotografies de Mariana Castel Juanmartí.