Llibres

Capitans del Comerç

Explicats pels seus fills

A Catalunya les empreses del comerç es van anar consolidant durant tot el segle XIX i a hores d'ara han esdevingut una peça clau de la nostra economia. Per mitja del relat de les cinquanta famílies protagonistes d'aquest llibre podem descobrir i resseguir la historia dels autèntics néts del Senyor Esteve, de Santiago Rusiñol. Aquest segon i darrer volum de la sèrie «Capitans» ha estat escrit per Joan Safont Plumed.

Per França i Anglaterra

La I Guerra Mundial dels aliadòfils catalans

L’any 1914, la Primera Guerra Mundial –també coneguda com la Gran Guerra– va ser l’esdeveniment que va fer entrar el món al segle XX. A la Catalunya que veia néixer la Mancomunitat, enclavada dins una Espanya neutral, el gran conflicte europeu es va viure amb passió, entusiasme i amb una divisió total entre germanòfils i aliadòfils. Aquest grup majoritari, format per professionals liberals i la petita burgesia, va abanderar-se per França i Anglaterra amb la voluntat de situar el país al bell mig dels ideals nacionals, liberals i democràtics que estaven en joc als camps de batalla i poder participar de la nova Europa que s’hauria de construir amb la victòria aliada.
Amb aquest entusiasme aliadòfil, un grup de periodistes, dibuixants, polítics i intel·lectuals, molts d’ells membres de la Penya Gran de l’Ateneu –educats en la cultura francesa–, va decidir fundar la revista Iberia, que del 1915 al 1919 va esdevenir la publicació capdavantera dels defensors de l’entesa franco-britànica. Claudi Ametlla, Romà Jori, Antoni Rovira i Virgili, Màrius Aguilar, Prudenci Bertrana, Eugeni Xammar, Alexandre Plana, Josep Maria Junoy, Feliu Elias “Apa”, Pere Ynglada i Amadeu Hurtado, els principals homes d’Iberia, van conformar aquesta elit proaliada i anys a venir tindrien un paper fonamental en la vida política, social, cultural i periodística de la Catalunya dels anys republicans i, en molts casos, acabarien retrobant-se a l’exili francès després de la derrota del 1939.
Aquest grup d’Iberia va ser aliadòfil de primera hora. Encara més. No va necessitar l’esclat de la guerra per admirar a França i Anglaterra. Claudi Ametlla.
Iberia representa un grup d’elit, compenetrat, segurament, més amb l’esperit de França que amb el d’Espanya. Amadeu Hurtado.
Iberia no será una revista sabia sinó de excitación. Y entiéndase bien que no venimos a afiliarnos a la Legión extrajera. Bandera, la nuestra –aquí la santa bandera catalana–; alma la nuestra, pesares los nuestros. Pero todos nuestros amores para la Francia, todas nuestras admiraciones para Inglaterra. Iberia, núm. 1, 10 d’abril de 1915.

Presentació del llibre a l'Ateneu Barcelonès